diumenge, 9 d’octubre de 2011

BON DIA.

Bon dia, quan el sol es lleva i la claror suau i càlida envaeix el teu cos, el soroll i la frescor de la transparent aigua te'l cobreix, deixant una fina capa d'argent, per mirar-te, perquè t'estimes, perquè no t'oblides de tu, perquè en cada plec de la teua cara, de les teues mans i del teu cos, hi ha un camí recorregut, carregat d'il·lusions, d'alegries i records, carregat de vida! No esperis la nit, i si arriba, busca la lluna plena i espera de nou al dia. Bon dia.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

M'han dit que hi haurà pluja d'estels!
Surto al terrat, és una nit fosca, el vent vol ésser protagonista, però està tímid i no s'atreveix.
Arraulida i ben tapada, em preparo per a l'espectacle, al cap d'una estona ben llarga i vençuda per la son, van arribar: una, dos, tres! No donava l'abast demanant desitjos. Eren tants els estels que baixaven, que havia de caminar de puntetes per no xafar-los.
Quina meravella! No era pluja d'estels, era nevada, una gran nevada d'estels, i ballaven, espurnejaven per a mi i només per a mi. Parlant-me, acariciant-me, fins i tot sentia un xisclet suau a cau d'orella, i era Dora, la meua fidel companya, que em despertava, d'un somni ?
En la solitud d'una nit d'octubre, amb el silenci com a companyia, sento l'enyorança d'uns dies passats, que no es repetiran.