dijous, 7 de juliol de 2011

JAUME ANTICH I DOMENECH-OBRA POÈTICA-ESCRIT, FET PER A RÀDIO ULLDECONA( NO RECORDO L'ANY) DIRIGIT PER JOSEP ROIG.

En Jaume Antich i Domenech, nàix a Ulldecona l'any 1911, home cult i creient, envoltat d'una gran sensibilitat.
De molt jove, a conseqüència d'una malaltia, es va anant quedant cec, però això, no va ser obstacle, per a que les seves vibracions poètiques, els seus clars pensaments, arribesen a natros.
D'això però hi ha dues persones, a les que hem de donar les gràcies, una és la seva esposa,Na Paquita Balada,ella va ser sempre els seus ulls i la seva guia, " Ell recitava i ella escribia", tots dos junts van anar conreant un camp de boniques poesies i proses, històries quotidiànes de casa nostra, desprès, ja va ser una de les seves filles, " La Rosa Mª, la que va anant cultivant la seva obra.
Tota ella, està escrita de forma senzilla i entenedora, al llegir-la te n'adones de l'amor que ell tenía per la família, pel poble, per la gent.
La seva obra es compont de quatre llibres, editats en diferents anys, el primer d' ells , es publica l'any 1972 i porta per títol " ULLDECONA RECORD I CÀNTIC".
Obra de caire local, festes i costums populars, entre les quals trobem un vers, que va esdevindre per sempre L'HIMNE D'ULLDECONA.
" Déu i pàtria ens agermanen,
Ulldecona, al seu voltant,
bells amors i deures manen
de tes gestes fer-ne el cant".....
L'any 1974, publica "RECORD DE L'AVI", reflexions i consells per a la família, en especial per als seus néts ( els adoraba).
L'any 1976 publica en versos, la vida de " MOSSÈN ENRIC" ( Rector d'un poblet rural de Catalunya 1900-1936.
I, per últim l'any 1979 publica " AMANIDA", són petits versos, on ni ha un per cada dia de l'any.
Desprès de fer un petit repàs per la seva obra poètica, podriem dir d'ell, que va obeïr les seves pròpies regles, perquè se sabía en lo cert.
Va conrear un especial plaer, en fer algo bé, va veure quelcom més, que lo que els seus ulls veien.
I,ara vos invito a passejar pels seus records, llocs d'encant, d'amor i nostàlgia.

Cati Brusca.

Març-2011

Hi ha gent que es rebel.la
contra el destí.
Hi ha gent que s'odia,
amablement ?
Hi ha gent que parla
sense saber.
Hi ha gent que canvia de camisa.
Hi ha gent que parla
d'altra gent.
Abans, però van a missa d'una.
Hi ha gent que vol créixer
però, són anys de proves, afanys i dolors.
Però, com cada dia,
hi ha gent que surt al carrer
i diu " BON DIA"
I, jo, com cada dia,
estimaré a la gent.
I, jo, com cada dia
escriure versos.
I, jo, com cada dia
anirè creixent....

Pensament.....

L'hivern,és com un llarg silenci,
al carrer tot és quietud,
les dones miren rera els vidres,
esperant que el temps
els retorne els records.

"Raimon poeta i cantant" Article per a la Revista Ulldecona Març-1994

El passat dia 16 de Març, vaig veure el programa de TV3, "UN TOMB PER LA VIDA" aquesta vegada dedicat a en Raimon.Doncs bé, el fet del meu escrit, és perquè un dels seus coetànis ( no recordo el nom), va dir, que Raimon no li agradava, ni com autor, ni com a cantant, que reconeixia la seva tasca, com a lluitador per les llibertats en temps de dictadura, però, que ni les seves lletres,ni la seva música li deien res. Quan ho vaig sentir, la veritat és que em vaig quedar un tant bocabadada, és clar, que s'han d'acceptar totes les opinions, i no tots tenim el mateix gust.
Però, com es pot dir, que poemes com:
AL VENT, VELES E VENTS, PAIS BASC, QUAN JO VAIG NÉIXER, CANÇO DE LA MARE...i tants d'altres, no diuen res? quan les seves lletres, són d'un gran valor literari, i conjuntament lletra i música, produeixen un diàleg musical perfecte !
Fa trenta anys que Raimon va començar a cantar, lluitador incansable, per les inquietuds del seu País, avui,és una de les grans veus de la canço popular, no tan sols de casa nostra, sinó també d'arreu del món.
Durant tots aquests anys, ha anat modulant una veu sensible, lúcida i crítica. Ha musicat tant poemes d'ell com d'Espriu i Ausias March, i alguns altres menys coneguts com Joan Roig i Joan Timoneda.
En Raimon amb la seva obra ha anat alimentant la nostra cultura.
Crec "Senyor Coetàni", que si vostè pensa aixì, és perquè no l'ha escoltat prou, o millor dit "no l'ha sentit", si ho fes, veuria com la seva obra, ENTRA, PUJA, BAIXA, i es retroba, aleshores, el cos va agafant una mena d'esgrarrifança, uns dolços tremolors, és quen començes a captar la sensibilitat, el sentit dels seus missatges, que es transformen en MÚSICA.
...en FÍ...!no se si em pots entendre, perquè...
LA MÚSICA D'UN TEMPS D'UN PAIS, ÉS QUELCOM MÉS QUE UNA TONADA D'UNA CANÇO D'ESTIU, QUE S'APAGA A LA TARDOR....


"D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe...."(RAIMON) Cati Brusca Març-1994

dimarts, 5 de juliol de 2011

Juny-2011

Ploraré per tú
cantaré per tú
i la vida mos ensenyarà a estimar
ploraré per tú
cantaré per tú
el camí mos portarà fins a l'infinit
on ens trobarem tots dos,
sense plorar
nomès cantant.

L'ERMITA Juny-2011














La llum, es dibuixa al cel gris del vespre,seguit d'una música que angoixa, la Dora sèu al meu costat, i me mira, com si me vulgués dir,que fem aquí?.
Ella s'apropa a mi i l'acarono amorosament, la pluja comença a caure, el cel cada cop se torna més negre, només la silueta de les auliveres, surten al nostre pas.
Dora és menudeta,i té temor, jo,sóc més gran i tinc molta temor.!!
Un ullal de llum surt per la serra de Godall, i la veig allí blanca,il.luminada, que ens diu cap on hem d'anar, enfilem camí amunt, fins arribar-hi i ella ens guareix de la pluja i dels llamps.











L