He volgut mirar per la finestra,
per veure el sol,
i només he vist foscor.
He obert la porta,
per sentir el murmuri de la gent,
sentir el fred i el vent,
a la meua cara,
i només he trobat solitud.
Tinc temor ?
Jo, creia que la temor no existia...!!!!
dimecres, 28 de desembre del 2011
dimecres, 7 de desembre del 2011
divendres, 2 de desembre del 2011
PERDÓ del recull PER A TU..
Perdó
per la meua inconsciència.
Perdó
pel sentiment
que fa que tingue inconsciència
Perdó
per tot el sofriment
que et causa
la meua existència....
....Perdò...
per la meua inconsciència.
Perdó
pel sentiment
que fa que tingue inconsciència
Perdó
per tot el sofriment
que et causa
la meua existència....
....Perdò...
ROSES (2) del Recull PER A TU...
Roses nascudes per tu.
Regades amb el meu cor.
Perfumades
Per la meua ànima....
....Plena de dolç Amor....
Regades amb el meu cor.
Perfumades
Per la meua ànima....
....Plena de dolç Amor....
dimecres, 30 de novembre del 2011
224è.Joc literari, el de l'oliva ( Tens un racó dalt del món)
Va decidir, no ser-ho més..!
Rodolar, fins trobar un raconet de terra,
per renéixer amb més força..
Rodolar, fins trobar un raconet de terra,
per renéixer amb més força..
dimarts, 29 de novembre del 2011
QUIN LLOC?
Un lloc, on les ombres esperen amagades, on el sol tímidament es reflexa, a la clara aigua del riu, que baixa furgan, entre roques i troncs, fins arribar al mar.
El mar i el riu s'abraçen, la dolçor i la salabró formen una barreja única, plena de vida..
El mar i el riu s'abraçen, la dolçor i la salabró formen una barreja única, plena de vida..
dijous, 24 de novembre del 2011
25 DE NOVEMBRE DE 2011 DIA INTERNACIONAL DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
He rebut flors avui.!
No és el meu aniversari,
ni cap altre dia especial.!
Ahir a la nit, vam tindre el nostre primer disgust.
I, ell em va dir moltes coses cruels,
que em van ofendre de veritat!
Però sé que esta penedit
i no les va dir de debó.
Perquè ell m'ha enviat flors avui!!
Ahir a la nit em va llançar contra la paret!
va començar a pegar-me.!
semblava un malson!!
però un malson despert!!
i saps que no és real.
M'he aixecat aquest matí,
adolorida i amb cops a tot arreu...
Però jo sé que esta penedit.
Perquè ell m'ha enviat flors avui...!
I, no és el dia de Sant Valentí,
ni cap altre dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me,
i va amenaçar de matar-me.
Ni el maquillatge, ni les mànigues llargues,
podran amagar els talls i els cops
Però jo sé que esta penedit
perquè ell m'ha enviat flors avui..!
I, no era el dia de la Mare,
ni cap dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me
però aquesta vegada ha sigut molt pitjor,
si el deixo que faré?
com podré jo sola tirar endavant als meus fills?
li tinc tanta por!
Però jo sé que esta penedit,
perquè ell m'ha enviat flors avui..
Avui, és un dia molt especial,
és el dia del meu enterrament.
Ahir a la nit, per fí va matar-me,
em va pegar fins a morir.
Si al menys hagués tingut valor
per deixar-lo..
Si hagués acceptat l'ajuda professional...
si ho hagués explicat als meus amics...
¡AVUI NO HAGUÉS REBUT FLORS!
(ANÓNIM)
No és el meu aniversari,
ni cap altre dia especial.!
Ahir a la nit, vam tindre el nostre primer disgust.
I, ell em va dir moltes coses cruels,
que em van ofendre de veritat!
Però sé que esta penedit
i no les va dir de debó.
Perquè ell m'ha enviat flors avui!!
Ahir a la nit em va llançar contra la paret!
va començar a pegar-me.!
semblava un malson!!
però un malson despert!!
i saps que no és real.
M'he aixecat aquest matí,
adolorida i amb cops a tot arreu...
Però jo sé que esta penedit.
Perquè ell m'ha enviat flors avui...!
I, no és el dia de Sant Valentí,
ni cap altre dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me,
i va amenaçar de matar-me.
Ni el maquillatge, ni les mànigues llargues,
podran amagar els talls i els cops
Però jo sé que esta penedit
perquè ell m'ha enviat flors avui..!
I, no era el dia de la Mare,
ni cap dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me
però aquesta vegada ha sigut molt pitjor,
si el deixo que faré?
com podré jo sola tirar endavant als meus fills?
li tinc tanta por!
Però jo sé que esta penedit,
perquè ell m'ha enviat flors avui..
Avui, és un dia molt especial,
és el dia del meu enterrament.
Ahir a la nit, per fí va matar-me,
em va pegar fins a morir.
Si al menys hagués tingut valor
per deixar-lo..
Si hagués acceptat l'ajuda professional...
si ho hagués explicat als meus amics...
¡AVUI NO HAGUÉS REBUT FLORS!
(ANÓNIM)
dimecres, 23 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
ESTRELLA...
De tant menuda que és, és bonica,
encara que la seua llum siga antiga
il-lumina en dolçor, el cor de qui la mira.
encara que la seua llum siga antiga
il-lumina en dolçor, el cor de qui la mira.
Del recull " PER A TU "
He vist nèixer roses a la mar.
M'he vist envoltada d'estels
en un dia de sol.
He vist brotar aigua
de sota la terra,
i tots m'ha dit:
¡¡...ets boja...!!
i s'han apartat de mi....
M'he vist envoltada d'estels
en un dia de sol.
He vist brotar aigua
de sota la terra,
i tots m'ha dit:
¡¡...ets boja...!!
i s'han apartat de mi....
dimarts, 15 de novembre del 2011
dissabte, 5 de novembre del 2011
Sensacions-2
Avui, estic contenta,
no me pregunteu perque!
Sento pessigolles a l'estómac
i un afany de riure,cantar,
de viure!
Tinc desig d'oblidar
i aferrar-me a nous camins
i tornar, tots dos junts
d'arreu, d'enlloc!
simplement
tots dos junts...!
tots dos junts...!
Sensacions-1
Voldria posar música
a lo que sento per tu,
estimada Terra.
Pàtria dels meus anhels,
de les meues lluites
i, dels meus amors.
Amant de paraules
terra de llibertats.
Dolçes sensacions
empresonades pel temps.
De cara a sol.
Davant, el Montsià, nítid, radiant, clar i net.
Al fons, contemplo el Mas de Comú, més a la dreta
la pedra blanca, aviat senyalarà l'hora de dinar.
Entre el Montsià i jo, sobresurten les velles oliveres,
grandioses,! solemnes,!
jo, a recer d'un vell garrofer,
les veig ballar
al so d'una brisa amorosa.
Davant, el Montsià, nítid, radiant, clar i net.
Al fons, contemplo el Mas de Comú, més a la dreta
la pedra blanca, aviat senyalarà l'hora de dinar.
Entre el Montsià i jo, sobresurten les velles oliveres,
grandioses,! solemnes,!
jo, a recer d'un vell garrofer,
les veig ballar
al so d'una brisa amorosa.
divendres, 4 de novembre del 2011
He continuat repassant el llibre de Josep Subirats Piñana, sobre Marcel.lí Domingo, i sento la necessitat de transcriure les seues paraules.
Quan el vaig llegir per primera vegada, fa quinze anys, no li vaig donar la importància, que veig avui que si que té, potser era més jove, i pensava que era història, que s 'havia de" saber, i sobretot no oblidar".
Ara, al tornar a llegir-lo, m'he adonat, que tot i els setanta-vuit anys de diferencia, la majoria dels seus pensaments i de la seua forma de fer, sont vigents, i això em té molt preocupada, perquè no hem avançat lo suficient, tal com diu el Senyor Subirats"moltes de les reflexions que als anys vint i trenta feia el polític tortosí, tenen encara una validesa molt significativa" i això el Senyor Piñana ho diu a la dècada dels 90, quan va escriure el llibre, i avui a dos mil onze, penso jo, que tenen encara la mateixa validesa.
En el capitol 1r. del llibre i seguint les paraules que vos vaig escriure ahir diu: . " Cuando aparecí en el escenario, la multitud...me aclamó con fervor íntimo, con un gesto cordial y fraterno que sólo expresan las almas limpias y que es un homenaje a una larga vida política limpia también...Esta fusión en el ambiente de Tortosa, acogedor,amparador, fué para mí, en un momento la reparación suficiente a todas las amarguras vividas en aquella campaña electoral, dura, egoista en la que la ...calumnia...fue desde la ofensa de palabra...(a la) demagogia...y disolvente, sostenida y fomentada por las derechas ". Això va ser a les eleccions generals del Novembre de 1933, ( ja vos ho vaig dir al escrit anterior).
Aquestes, paraules, aquests pensaments, aquestes sensacions, son les mateixes que jo, i molta gent com jo, sentim avui.
Quan el vaig llegir per primera vegada, fa quinze anys, no li vaig donar la importància, que veig avui que si que té, potser era més jove, i pensava que era història, que s 'havia de" saber, i sobretot no oblidar".
Ara, al tornar a llegir-lo, m'he adonat, que tot i els setanta-vuit anys de diferencia, la majoria dels seus pensaments i de la seua forma de fer, sont vigents, i això em té molt preocupada, perquè no hem avançat lo suficient, tal com diu el Senyor Subirats"moltes de les reflexions que als anys vint i trenta feia el polític tortosí, tenen encara una validesa molt significativa" i això el Senyor Piñana ho diu a la dècada dels 90, quan va escriure el llibre, i avui a dos mil onze, penso jo, que tenen encara la mateixa validesa.
En el capitol 1r. del llibre i seguint les paraules que vos vaig escriure ahir diu: . " Cuando aparecí en el escenario, la multitud...me aclamó con fervor íntimo, con un gesto cordial y fraterno que sólo expresan las almas limpias y que es un homenaje a una larga vida política limpia también...Esta fusión en el ambiente de Tortosa, acogedor,amparador, fué para mí, en un momento la reparación suficiente a todas las amarguras vividas en aquella campaña electoral, dura, egoista en la que la ...calumnia...fue desde la ofensa de palabra...(a la) demagogia...y disolvente, sostenida y fomentada por las derechas ". Això va ser a les eleccions generals del Novembre de 1933, ( ja vos ho vaig dir al escrit anterior).
Aquestes, paraules, aquests pensaments, aquestes sensacions, son les mateixes que jo, i molta gent com jo, sentim avui.
dijous, 3 de novembre del 2011
VIDA
Del cel a la terra
baixen els raigs de sol.
Majestuosos,
en la seva tornada diària,
desperten l'adormida primavera.
Les flors neixen i creixen.
Els ocells, fan els nius
a les branques dels arbres.
Arriben les orenetes,
es posen dalt dels campanars.
I les campanes,
començen a tocar un so de festa.
"La vida a tornat per fi a la terra"
Del recull " Per a tu "
1985
baixen els raigs de sol.
Majestuosos,
en la seva tornada diària,
desperten l'adormida primavera.
Les flors neixen i creixen.
Els ocells, fan els nius
a les branques dels arbres.
Arriben les orenetes,
es posen dalt dels campanars.
I les campanes,
començen a tocar un so de festa.
"La vida a tornat per fi a la terra"
Del recull " Per a tu "
1985
dimecres, 2 de novembre del 2011
No sé, si ha segut casualitat o no ?, lo cert, és que arreglant los prestatges, he trobat un llibre, de Josep Subirats Piñana " MARCEL.LÍ DOMINGO, PER ELL MATEIX", m'ha fet pensar en mon tio Francisco, ell sempre va ser un fidel i devot seguidor marcelinista, i mos deia, que era un home avançat al seu temps.
M'he posat a fullejar-lo, i a la pàgina 162 he trobat lo següent:
" Comenzó la campaña electoral.Las derechas se lanzaron a ella disciplinadamente y dentro de una tàctica común: La calumnia. Las derechas, de una punta a otra de España, solo emplearon un arma: La Calumnia. Calumniaron en los mítines, en los periodicos, en voz baja, ocultándose. A las ideas opusieron calumnias, contra los programas formularon calumnias; a los razonamientos respondieron con calumnias.
No atreviendose a acreditar lo propio. Las derechas por su propia significación, han sido siempre partidos de intereses, nunca partidos de ideas, los calumniadores se afincan en el papel impreso para calumniar."
Durant tota la campanya electoral la dreta es dedicà a destrossar Marcel.lí amb tota mena de falsedats.
" Me cabe este orgullo, de que solo se me pueda combatir con calumnias"
Aquell 19 de novembre de 1933, la derrota de les esquerres, donà el poder a les dretes, durant el denominat bienni negre.
D'això fa 78 anys, avui continua passant el mateix a tots els nivells, siguen locals, autonòmics, nacionals, que hem après, si tot segueix igual.?
diumenge, 9 d’octubre del 2011
BON DIA.
Bon dia, quan el sol es lleva i la claror suau i càlida envaeix el teu cos, el soroll i la frescor de la transparent aigua te'l cobreix, deixant una fina capa d'argent, per mirar-te, perquè t'estimes, perquè no t'oblides de tu, perquè en cada plec de la teua cara, de les teues mans i del teu cos, hi ha un camí recorregut, carregat d'il·lusions, d'alegries i records, carregat de vida! No esperis la nit, i si arriba, busca la lluna plena i espera de nou al dia. Bon dia.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
M'han dit que hi haurà pluja d'estels!
Surto al terrat, és una nit fosca, el vent vol ésser protagonista, però està tímid i no s'atreveix.
Arraulida i ben tapada, em preparo per a l'espectacle, al cap d'una estona ben llarga i vençuda per la son, van arribar: una, dos, tres! No donava l'abast demanant desitjos. Eren tants els estels que baixaven, que havia de caminar de puntetes per no xafar-los.
Quina meravella! No era pluja d'estels, era nevada, una gran nevada d'estels, i ballaven, espurnejaven per a mi i només per a mi. Parlant-me, acariciant-me, fins i tot sentia un xisclet suau a cau d'orella, i era Dora, la meua fidel companya, que em despertava, d'un somni ?
Surto al terrat, és una nit fosca, el vent vol ésser protagonista, però està tímid i no s'atreveix.
Arraulida i ben tapada, em preparo per a l'espectacle, al cap d'una estona ben llarga i vençuda per la son, van arribar: una, dos, tres! No donava l'abast demanant desitjos. Eren tants els estels que baixaven, que havia de caminar de puntetes per no xafar-los.
Quina meravella! No era pluja d'estels, era nevada, una gran nevada d'estels, i ballaven, espurnejaven per a mi i només per a mi. Parlant-me, acariciant-me, fins i tot sentia un xisclet suau a cau d'orella, i era Dora, la meua fidel companya, que em despertava, d'un somni ?
dijous, 22 de setembre del 2011
PARAULES.
La son no arriba,
mentre, les paraules
ballen dintre meu,
sense sentit.
O no?
Les enllaço i no m'agraden.
O si?
Escric i esborro!
Torno a escriure,
i torno a esborrar.
Voldria saber
què en pensaria el mestre,
l'espill on intento mirar-me.
Què em diria?
Quines serien les seues paraules?
Quan em desperto, les sento...
"Esmola el llapis,
dorm i lleva't amb les paraules,
i, amb el silenci, fluïran
amb tanta claror
com quan naix el dia.
mentre, les paraules
ballen dintre meu,
sense sentit.
O no?
Les enllaço i no m'agraden.
O si?
Escric i esborro!
Torno a escriure,
i torno a esborrar.
Voldria saber
què en pensaria el mestre,
l'espill on intento mirar-me.
Què em diria?
Quines serien les seues paraules?
Quan em desperto, les sento...
"Esmola el llapis,
dorm i lleva't amb les paraules,
i, amb el silenci, fluïran
amb tanta claror
com quan naix el dia.
diumenge, 18 de setembre del 2011
Somni efímer
A les fosques, tan sols un fil de llum enllumena l'estança. Un fort vent colpeja els vidres. Júlia obre els ulls, uns braços forts i negres l'envolten, sent que s'ofega i no pot respirar, intenta cridar! i no pot. Es veu a ella mateixa gitada al llit, immòbil, s'espanta!Aixeca't, aixeca't! Es diu a ella mateixa, una forta sotragada li cau al damunt, el cor li batega amb molta duresa, obre els ulls, tan sols un fil de llum...
divendres, 16 de setembre del 2011
Pregunto o afirmo ?
Ahir, lo meu amic Joan va posar una frase que deia així:"Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint.....pels mateixos motius".
Avui, jo posaria una frase que diu així: " Els polítics haurien de fer classes de preparació".
I la meua resposta és, si, i perquè?
Perquè quan sents parlar, segons quins polítics, i ,els seus arguments per defensar una proposta o una idea, és l'atac contra alguna cosa o alguna/es persona/es i distorsionen la informació, és per què no tenen arguments prou contundents, per defensar-se i t'adones que la maduresa política, l'experiència i les formes" brillen" per la seua absència
Però, com li vaig dir al meu amic Joan, tampoc en això els posaria al mateix sac, per
sort hi ha gent molt bona, que sobresurten per sobre dels polítics de mitges tintes.
Avui, jo posaria una frase que diu així: " Els polítics haurien de fer classes de preparació".
I la meua resposta és, si, i perquè?
Perquè quan sents parlar, segons quins polítics, i ,els seus arguments per defensar una proposta o una idea, és l'atac contra alguna cosa o alguna/es persona/es i distorsionen la informació, és per què no tenen arguments prou contundents, per defensar-se i t'adones que la maduresa política, l'experiència i les formes" brillen" per la seua absència
Però, com li vaig dir al meu amic Joan, tampoc en això els posaria al mateix sac, per
sort hi ha gent molt bona, que sobresurten per sobre dels polítics de mitges tintes.
Sempre queda molt. 16-09-2011
Queda molt pel que lluitar
Queda molt pel que sofrir
Queda molt pel que estimar
Queda molt pel que sentir
Queda tant i tant a fer?
On esta el temps dels cirerers florits?
De la pols dels camins,
que em anat trepitjant
generació a generació.
Han quedat en l'oblit?
Qui recorda el passat?
Trinxeres,!bombes,!sang!
Plors,! gana,! Venjances!
I solitud.
Hem de lluitar?
hem de sofrir?
hem de estimar?
hem de sentir?
-Sempre..!
dijous, 15 de setembre del 2011
MARIA
Maria para el despertador, ja són les sis del matí, sense fer soroll, s'aixeca i va cap a la cuina, engega la ràdio, comença el seu programa preferit,( bé, l'únic que pot sentir amb tranquil·litat) i mentre prepara el cafè i els entrepans per a l'home i els fills, se la pot veure somriure quasi d'amagat, per a ella és l'instant del dia més feliç.
Manel i Manelet, el seu home i fill gran treballen a la fàbrica, l'Oriol i el Quim, els menuts van a l'institut. Els estima tant! la seua vida l'ha dedicada només a ells.
Ja se sent el soroll de l'aigua de la dutxa, s'ha d'afanyar!, els prepara els gots de la llet i els entrepans, a dos quarts de vuit han de sortir puntuals!
Pare i fill entren a la cuina, no diuen res, mai diuen res, només un moviment de cap que la Maria, pren (tota la vida ho ha fet) com un... bon dia! Es beuen la llet, agafen l'entrepà i se'n van, a Maria se li fa un nus al coll, sempre se li ha fet, però mai li han brollat les llàgrimes, ni tan sols una paraula de retret, el que més greu li sap, és que els dos petits de tretze i quinze anys ja comencen a fer el mateix.
Ja se senten les baralles, l'Oriol i el Quim, entren a la cuina discutint, si no és un llibre, és un llapis, qualsevol cosa és motiu de discussió, es beuen la llet corrent, i des de la porta del carrer criden: -Mama, a les sis tenim entrenament, tingues les bosses preparades!-
Maria s'ha quedat sola, un sentiment de buidor i tristor li opremeix el cor i l'estomac, ja no sent la ràdio, ni somriu, a poc a poc, va recollint la roba, endreçant les habitacions, va a comprar, posa el dinar al foc, i prepara les bosses, per als menuts.
Dos quarts d'una, Manel i Manelet estan a punt d'arribar, a la una en punt el dinar ha der ser a taula, la prepara per a ells dos, ella sempre s'espera a dinar a un quart de tres, cuan arriben los menuts.
Les quatre de la tarda, torna a estar sola, ha endreçat la cuina, s'ha preparat la cistella de la roba per a plegar i cosir, mentre va mirant la novel.la de moda que fan per la televisió, estarà dos hores tranquil·la, dos hores per a ella sola.
Maria..! Maria..!Maria..!Maria..! Déu meu! crida el Manel.
Maria, amb un somriure als llavis, mai més es despertaria.
Cati Brusca 14-09-2011.
Manel i Manelet, el seu home i fill gran treballen a la fàbrica, l'Oriol i el Quim, els menuts van a l'institut. Els estima tant! la seua vida l'ha dedicada només a ells.
Ja se sent el soroll de l'aigua de la dutxa, s'ha d'afanyar!, els prepara els gots de la llet i els entrepans, a dos quarts de vuit han de sortir puntuals!
Pare i fill entren a la cuina, no diuen res, mai diuen res, només un moviment de cap que la Maria, pren (tota la vida ho ha fet) com un... bon dia! Es beuen la llet, agafen l'entrepà i se'n van, a Maria se li fa un nus al coll, sempre se li ha fet, però mai li han brollat les llàgrimes, ni tan sols una paraula de retret, el que més greu li sap, és que els dos petits de tretze i quinze anys ja comencen a fer el mateix.
Ja se senten les baralles, l'Oriol i el Quim, entren a la cuina discutint, si no és un llibre, és un llapis, qualsevol cosa és motiu de discussió, es beuen la llet corrent, i des de la porta del carrer criden: -Mama, a les sis tenim entrenament, tingues les bosses preparades!-
Maria s'ha quedat sola, un sentiment de buidor i tristor li opremeix el cor i l'estomac, ja no sent la ràdio, ni somriu, a poc a poc, va recollint la roba, endreçant les habitacions, va a comprar, posa el dinar al foc, i prepara les bosses, per als menuts.
Dos quarts d'una, Manel i Manelet estan a punt d'arribar, a la una en punt el dinar ha der ser a taula, la prepara per a ells dos, ella sempre s'espera a dinar a un quart de tres, cuan arriben los menuts.
Les quatre de la tarda, torna a estar sola, ha endreçat la cuina, s'ha preparat la cistella de la roba per a plegar i cosir, mentre va mirant la novel.la de moda que fan per la televisió, estarà dos hores tranquil·la, dos hores per a ella sola.
Maria..! Maria..!Maria..!Maria..! Déu meu! crida el Manel.
Maria, amb un somriure als llavis, mai més es despertaria.
Cati Brusca 14-09-2011.
dissabte, 10 de setembre del 2011
A Joan Salvador Gaviota-1993- Racó Poètic" La Plana Ràdio 14-10-2011
Vola, vola
gavina blanca
planeja sobre el blau oceà
i, remunta, fins al penya-segat
Saltironeja
fes cabrioles al vent,
aprèn a volar
Vola i vola
cap a la llibertat.
Alguns te diran
que ets en estat de follia.
Però, tu segueix endavant....
no hi ha res més important
que volar cap a la llibertat..........!!!!!!!!!!!
gavina blanca
planeja sobre el blau oceà
i, remunta, fins al penya-segat
Saltironeja
fes cabrioles al vent,
aprèn a volar
Vola i vola
cap a la llibertat.
Alguns te diran
que ets en estat de follia.
Però, tu segueix endavant....
no hi ha res més important
que volar cap a la llibertat..........!!!!!!!!!!!
LA NIT - 1994 " Racó Poètic" La Plana Radio 14-10-2011
La nit m'arriba
amb forma de bagul,
ple de records...
anat i venint
com una lleu ploma blanca.
Si jo sabés d'on vinc..
Si jo sabés on vaig..
Si jo sabés què vull...
La nit m'arribaria
com un cant d'ocells
a l'albada.
amb forma de bagul,
ple de records...
anat i venint
com una lleu ploma blanca.
Si jo sabés d'on vinc..
Si jo sabés on vaig..
Si jo sabés què vull...
La nit m'arribaria
com un cant d'ocells
a l'albada.
PARE-1994
Vaig caminant, i penso amb tu
un suau vent m'acarícia.
Els núvols corren al seu pas
Per sobre les muntanyes
volades d'ocells marxen,
com vas marxa tu
un dia d'agost.
Pensant en tu
el vent a cridat el meu nom
i m'ha envoltat dolçament,
sense deixar-me anar,
i he sentit en el seu abraç
el teu,
en la seua carícia
la teua
i he sabut que eres tu...
un suau vent m'acarícia.
Els núvols corren al seu pas
Per sobre les muntanyes
volades d'ocells marxen,
com vas marxa tu
un dia d'agost.
Pensant en tu
el vent a cridat el meu nom
i m'ha envoltat dolçament,
sense deixar-me anar,
i he sentit en el seu abraç
el teu,
en la seua carícia
la teua
i he sabut que eres tu...
ANNA-1989
Vas arribar
un catorze de març,
menuda com un ocell,
arrupideta al meu pit
buscaves el teu primer alè
a la vida.
Els cabells negres
i els ulls lluminosos
com dos estels.
Vas nàixer de mi.
Vas nàixer del meu amor.
un catorze de març,
menuda com un ocell,
arrupideta al meu pit
buscaves el teu primer alè
a la vida.
Els cabells negres
i els ulls lluminosos
com dos estels.
Vas nàixer de mi.
Vas nàixer del meu amor.
DOLÇA CANDIDESA GENER-1994
Esta nevant,
l'Anna embadalida
darrera els vidres
està mirant.
Els seus ullets resplendeixen
entre meravellada i atònita.
Mai ha vist la neu,
aquesta cosa tan nívia.
L'agafa amb les seues menudes mans,
i, veu admirada com es desglaça.
No ho entén!
és una cosa nova,
és quelcom,
que ella mai,
no oblidarà.
l'Anna embadalida
darrera els vidres
està mirant.
Els seus ullets resplendeixen
entre meravellada i atònita.
Mai ha vist la neu,
aquesta cosa tan nívia.
L'agafa amb les seues menudes mans,
i, veu admirada com es desglaça.
No ho entén!
és una cosa nova,
és quelcom,
que ella mai,
no oblidarà.
ENYORANÇA
Som els records parats
d'uns vells cors.
Som esperits desperts
que hem lluitat i lluitem
per estimar.
Amb flaire de roses i gessamins
hem arribat fins a tu.
Des d'on venim,
més enllà dels indrets blaus
que creuen l'horitzó,
vetllem per tu
i pels teus.
Ets tu, ara,
un nou cant a la vida
que omple la buidor
de les nostres paraules
transformades en silenci,
però, escampades,
dins l'aire aromatitzat
de l'amor.
Quants records
guardats en el temps!
-si fóssem gavines
volaríem fins a tu
per dir-te...........!!!
Tanca els ulls, respira fort
el flaire de roses i gessamins!!!
Ara, escolta't el cor....
Cati Brusca- 2001
d'uns vells cors.
Som esperits desperts
que hem lluitat i lluitem
per estimar.
Amb flaire de roses i gessamins
hem arribat fins a tu.
Des d'on venim,
més enllà dels indrets blaus
que creuen l'horitzó,
vetllem per tu
i pels teus.
Ets tu, ara,
un nou cant a la vida
que omple la buidor
de les nostres paraules
transformades en silenci,
però, escampades,
dins l'aire aromatitzat
de l'amor.
Quants records
guardats en el temps!
-si fóssem gavines
volaríem fins a tu
per dir-te...........!!!
Tanca els ulls, respira fort
el flaire de roses i gessamins!!!
Ara, escolta't el cor....
Cati Brusca- 2001
MIQUEL MARTI I POL
Un del poetes que més m'estimo del nostre país, és Miquel Martí i Pol, no hi ha dia que no llegisca un poc de les seues reflexions, transformades en poesia, les quals són fruit d'una gran maduresa.
Va explorar tots els racons de la seua personalitat, va ser auto-exigent, i per damunt de tot amb principis ètics, i com ell mateix deia:
"Primer de tot cal ser fidel a un mateix"
"L'essencial es diu amb senzillesa"
Tenia una gran necessitat de conèixer-se i conèixer-nos, deia, que això és el repte de la vida, la il·lusió i la realitat.
Vull ser per un moment transcriptora d'un dels seus poemes:
MOT D'ORDRE
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,subtilment,eficaçment,
els explotats.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda. Miquel Martí i Pol- (La fàbrica 1970-1971)
Va explorar tots els racons de la seua personalitat, va ser auto-exigent, i per damunt de tot amb principis ètics, i com ell mateix deia:
"Primer de tot cal ser fidel a un mateix"
"L'essencial es diu amb senzillesa"
Tenia una gran necessitat de conèixer-se i conèixer-nos, deia, que això és el repte de la vida, la il·lusió i la realitat.
Vull ser per un moment transcriptora d'un dels seus poemes:
MOT D'ORDRE
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,subtilment,eficaçment,
els explotats.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda. Miquel Martí i Pol- (La fàbrica 1970-1971)
AMICS DEL FACEBOOK-10-SETEMBRE-2011
Un estudi americà recent, demostra que l'ús habitual d'Internet a casa afavoreix l'aïllament i la depressió dels seus usuaris.
Per començar diré que no hi estic d'acord, però amb matisos, que ara tot seguit, intentaré explicar-vos.
Com tots sabem, Internet, com totes les noves tecnologies, són un gran avantatge per a les persones, al treball, al estudi, i també amb les relacions personals.
En la meua poqueta experiència en aquest món, em sento molt bé, pel simple fet de relacionar-me amb tots vatros, he tingut l'oportunitat de conèixer i conversar amb persones, que en la vida de cada dia, no ho hagués fet, o no ho hagués fet tan intensament, i també he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb vells amics i amigues, i en cadascú de vatros m'uneix una manera de pensar, una manera de sentir, un tipus de música, un tipus de literatura, uns colors, una ideologia, i lo que més m'agrada, és que quan me trobo amb algú de vatros pel carrer mos saludem d'una manera mes amigable.
Però...( sempre hi ha un però) és cert que hi ha gent amb trastorns de personalitat, timidesa o baixa autoestima i que poden tindre tendència a tancar-se dins d'aquest món virtual, així poden fer activitats aïllades i crear-se una personalitat imaginària i virtual, que en la vida real no es veuen capaços de realitzar.
Tot aquest "rotllo" ho dic, perquè hi ha molta gent que et demana de ser amic, sota un pseudònim, o un nom fals, i que no donen cap dada de qui són, naturalment, si no tinc cap indici, no els accepto, perquè penso que la majoria d'aquests no tenen cap trastorn emocional, ni són tímids, són, com dirien en termes policíacs, espies, agents infiltrats que es mouen per terrenys fangosos i subterranis. I sinó? Per què no donen la cara? Tenen alguna cosa a amagar? De què tenen temor? De que ningú els faça amic? Per què?
Per començar diré que no hi estic d'acord, però amb matisos, que ara tot seguit, intentaré explicar-vos.
Com tots sabem, Internet, com totes les noves tecnologies, són un gran avantatge per a les persones, al treball, al estudi, i també amb les relacions personals.
En la meua poqueta experiència en aquest món, em sento molt bé, pel simple fet de relacionar-me amb tots vatros, he tingut l'oportunitat de conèixer i conversar amb persones, que en la vida de cada dia, no ho hagués fet, o no ho hagués fet tan intensament, i també he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb vells amics i amigues, i en cadascú de vatros m'uneix una manera de pensar, una manera de sentir, un tipus de música, un tipus de literatura, uns colors, una ideologia, i lo que més m'agrada, és que quan me trobo amb algú de vatros pel carrer mos saludem d'una manera mes amigable.
Però...( sempre hi ha un però) és cert que hi ha gent amb trastorns de personalitat, timidesa o baixa autoestima i que poden tindre tendència a tancar-se dins d'aquest món virtual, així poden fer activitats aïllades i crear-se una personalitat imaginària i virtual, que en la vida real no es veuen capaços de realitzar.
Tot aquest "rotllo" ho dic, perquè hi ha molta gent que et demana de ser amic, sota un pseudònim, o un nom fals, i que no donen cap dada de qui són, naturalment, si no tinc cap indici, no els accepto, perquè penso que la majoria d'aquests no tenen cap trastorn emocional, ni són tímids, són, com dirien en termes policíacs, espies, agents infiltrats que es mouen per terrenys fangosos i subterranis. I sinó? Per què no donen la cara? Tenen alguna cosa a amagar? De què tenen temor? De que ningú els faça amic? Per què?
dijous, 8 de setembre del 2011
Al meu pare...
Una càndida enyorança,
filla del desig m'envolta.
El miratge d'un record,
d'un record estimat.
Uns quadres incabats...
una cadira buida.
La casa envoltada amb el teu alè...
Pinzellades de color i amor
que tú com a llavor
de la meva existència m'has donat.
I per ventura desitjo
ser enyorança.....filla del desig
Cati Brusca Agost-1994
filla del desig m'envolta.
El miratge d'un record,
d'un record estimat.
Uns quadres incabats...
una cadira buida.
La casa envoltada amb el teu alè...
Pinzellades de color i amor
que tú com a llavor
de la meva existència m'has donat.
I per ventura desitjo
ser enyorança.....filla del desig
Cati Brusca Agost-1994
dimecres, 7 de setembre del 2011
DECEPCIÓ
No dic res de nou, si dic que estic decebuda, espantada,indignada i emprenyada.
Tota la vida, esperant obrir el calaix de la llibertat, i ara que l'hem obert, on estan les llibertats?
Estem vivint en un món on els valors humans estan desapareixent i els mandataris de dubtosa mentalitat, d'afers deslleials, il.legals i enganyosos, ens governen.
Vam decidir, i ho vam fer malament. Ara, on està el remei?
Jo, com molts, esperava més, i el resultat és : res....
Tota la vida, esperant obrir el calaix de la llibertat, i ara que l'hem obert, on estan les llibertats?
Estem vivint en un món on els valors humans estan desapareixent i els mandataris de dubtosa mentalitat, d'afers deslleials, il.legals i enganyosos, ens governen.
Vam decidir, i ho vam fer malament. Ara, on està el remei?
Jo, com molts, esperava més, i el resultat és : res....
dijous, 18 d’agost del 2011
EL MEU POBLE
Mirant el meu poble
s'apodera de mí
una insòlita estranyesa..
El conec?
no el conec ?
no ho sé.!!
he viscut aquí
tota la vida
m'he voltat pam a pam
cada tros de terra..
i, em dóna la sensació
d'haver estat allunyada...
tanco els ulls
els torno a obrir..
i, un endolçiment
de cor em sorprèn..
Allà on miro,
veig camins....
persones...
il.lusions....?
i, descobreixo fets
concientment amagats,
que van sorgint
amb una nova força.
s'apodera de mí
una insòlita estranyesa..
El conec?
no el conec ?
no ho sé.!!
he viscut aquí
tota la vida
m'he voltat pam a pam
cada tros de terra..
i, em dóna la sensació
d'haver estat allunyada...
tanco els ulls
els torno a obrir..
i, un endolçiment
de cor em sorprèn..
Allà on miro,
veig camins....
persones...
il.lusions....?
i, descobreixo fets
concientment amagats,
que van sorgint
amb una nova força.
dijous, 7 de juliol del 2011
JAUME ANTICH I DOMENECH-OBRA POÈTICA-ESCRIT, FET PER A RÀDIO ULLDECONA( NO RECORDO L'ANY) DIRIGIT PER JOSEP ROIG.
En Jaume Antich i Domenech, nàix a Ulldecona l'any 1911, home cult i creient, envoltat d'una gran sensibilitat.
De molt jove, a conseqüència d'una malaltia, es va anant quedant cec, però això, no va ser obstacle, per a que les seves vibracions poètiques, els seus clars pensaments, arribesen a natros.
D'això però hi ha dues persones, a les que hem de donar les gràcies, una és la seva esposa,Na Paquita Balada,ella va ser sempre els seus ulls i la seva guia, " Ell recitava i ella escribia", tots dos junts van anar conreant un camp de boniques poesies i proses, històries quotidiànes de casa nostra, desprès, ja va ser una de les seves filles, " La Rosa Mª, la que va anant cultivant la seva obra.
Tota ella, està escrita de forma senzilla i entenedora, al llegir-la te n'adones de l'amor que ell tenía per la família, pel poble, per la gent.
La seva obra es compont de quatre llibres, editats en diferents anys, el primer d' ells , es publica l'any 1972 i porta per títol " ULLDECONA RECORD I CÀNTIC".
Obra de caire local, festes i costums populars, entre les quals trobem un vers, que va esdevindre per sempre L'HIMNE D'ULLDECONA.
" Déu i pàtria ens agermanen,
Ulldecona, al seu voltant,
bells amors i deures manen
de tes gestes fer-ne el cant".....
L'any 1974, publica "RECORD DE L'AVI", reflexions i consells per a la família, en especial per als seus néts ( els adoraba).
L'any 1976 publica en versos, la vida de " MOSSÈN ENRIC" ( Rector d'un poblet rural de Catalunya 1900-1936.
I, per últim l'any 1979 publica " AMANIDA", són petits versos, on ni ha un per cada dia de l'any.
Desprès de fer un petit repàs per la seva obra poètica, podriem dir d'ell, que va obeïr les seves pròpies regles, perquè se sabía en lo cert.
Va conrear un especial plaer, en fer algo bé, va veure quelcom més, que lo que els seus ulls veien.
I,ara vos invito a passejar pels seus records, llocs d'encant, d'amor i nostàlgia.
Cati Brusca.
De molt jove, a conseqüència d'una malaltia, es va anant quedant cec, però això, no va ser obstacle, per a que les seves vibracions poètiques, els seus clars pensaments, arribesen a natros.
D'això però hi ha dues persones, a les que hem de donar les gràcies, una és la seva esposa,Na Paquita Balada,ella va ser sempre els seus ulls i la seva guia, " Ell recitava i ella escribia", tots dos junts van anar conreant un camp de boniques poesies i proses, històries quotidiànes de casa nostra, desprès, ja va ser una de les seves filles, " La Rosa Mª, la que va anant cultivant la seva obra.
Tota ella, està escrita de forma senzilla i entenedora, al llegir-la te n'adones de l'amor que ell tenía per la família, pel poble, per la gent.
La seva obra es compont de quatre llibres, editats en diferents anys, el primer d' ells , es publica l'any 1972 i porta per títol " ULLDECONA RECORD I CÀNTIC".
Obra de caire local, festes i costums populars, entre les quals trobem un vers, que va esdevindre per sempre L'HIMNE D'ULLDECONA.
" Déu i pàtria ens agermanen,
Ulldecona, al seu voltant,
bells amors i deures manen
de tes gestes fer-ne el cant".....
L'any 1974, publica "RECORD DE L'AVI", reflexions i consells per a la família, en especial per als seus néts ( els adoraba).
L'any 1976 publica en versos, la vida de " MOSSÈN ENRIC" ( Rector d'un poblet rural de Catalunya 1900-1936.
I, per últim l'any 1979 publica " AMANIDA", són petits versos, on ni ha un per cada dia de l'any.
Desprès de fer un petit repàs per la seva obra poètica, podriem dir d'ell, que va obeïr les seves pròpies regles, perquè se sabía en lo cert.
Va conrear un especial plaer, en fer algo bé, va veure quelcom més, que lo que els seus ulls veien.
I,ara vos invito a passejar pels seus records, llocs d'encant, d'amor i nostàlgia.
Cati Brusca.
Març-2011
Hi ha gent que es rebel.la
contra el destí.
Hi ha gent que s'odia,
amablement ?
Hi ha gent que parla
sense saber.
Hi ha gent que canvia de camisa.
Hi ha gent que parla
d'altra gent.
Abans, però van a missa d'una.
Hi ha gent que vol créixer
però, són anys de proves, afanys i dolors.
Però, com cada dia,
hi ha gent que surt al carrer
i diu " BON DIA"
I, jo, com cada dia,
estimaré a la gent.
I, jo, com cada dia
escriure versos.
I, jo, com cada dia
anirè creixent....
contra el destí.
Hi ha gent que s'odia,
amablement ?
Hi ha gent que parla
sense saber.
Hi ha gent que canvia de camisa.
Hi ha gent que parla
d'altra gent.
Abans, però van a missa d'una.
Hi ha gent que vol créixer
però, són anys de proves, afanys i dolors.
Però, com cada dia,
hi ha gent que surt al carrer
i diu " BON DIA"
I, jo, com cada dia,
estimaré a la gent.
I, jo, com cada dia
escriure versos.
I, jo, com cada dia
anirè creixent....
Pensament.....
L'hivern,és com un llarg silenci,
al carrer tot és quietud,
les dones miren rera els vidres,
esperant que el temps
els retorne els records.
al carrer tot és quietud,
les dones miren rera els vidres,
esperant que el temps
els retorne els records.
"Raimon poeta i cantant" Article per a la Revista Ulldecona Març-1994
El passat dia 16 de Març, vaig veure el programa de TV3, "UN TOMB PER LA VIDA" aquesta vegada dedicat a en Raimon.Doncs bé, el fet del meu escrit, és perquè un dels seus coetànis ( no recordo el nom), va dir, que Raimon no li agradava, ni com autor, ni com a cantant, que reconeixia la seva tasca, com a lluitador per les llibertats en temps de dictadura, però, que ni les seves lletres,ni la seva música li deien res. Quan ho vaig sentir, la veritat és que em vaig quedar un tant bocabadada, és clar, que s'han d'acceptar totes les opinions, i no tots tenim el mateix gust.
Però, com es pot dir, que poemes com:
AL VENT, VELES E VENTS, PAIS BASC, QUAN JO VAIG NÉIXER, CANÇO DE LA MARE...i tants d'altres, no diuen res? quan les seves lletres, són d'un gran valor literari, i conjuntament lletra i música, produeixen un diàleg musical perfecte !
Fa trenta anys que Raimon va començar a cantar, lluitador incansable, per les inquietuds del seu País, avui,és una de les grans veus de la canço popular, no tan sols de casa nostra, sinó també d'arreu del món.
Durant tots aquests anys, ha anat modulant una veu sensible, lúcida i crítica. Ha musicat tant poemes d'ell com d'Espriu i Ausias March, i alguns altres menys coneguts com Joan Roig i Joan Timoneda.
En Raimon amb la seva obra ha anat alimentant la nostra cultura.
Crec "Senyor Coetàni", que si vostè pensa aixì, és perquè no l'ha escoltat prou, o millor dit "no l'ha sentit", si ho fes, veuria com la seva obra, ENTRA, PUJA, BAIXA, i es retroba, aleshores, el cos va agafant una mena d'esgrarrifança, uns dolços tremolors, és quen començes a captar la sensibilitat, el sentit dels seus missatges, que es transformen en MÚSICA.
...en FÍ...!no se si em pots entendre, perquè...
LA MÚSICA D'UN TEMPS D'UN PAIS, ÉS QUELCOM MÉS QUE UNA TONADA D'UNA CANÇO D'ESTIU, QUE S'APAGA A LA TARDOR....
"D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe...."(RAIMON) Cati Brusca Març-1994
Però, com es pot dir, que poemes com:
AL VENT, VELES E VENTS, PAIS BASC, QUAN JO VAIG NÉIXER, CANÇO DE LA MARE...i tants d'altres, no diuen res? quan les seves lletres, són d'un gran valor literari, i conjuntament lletra i música, produeixen un diàleg musical perfecte !
Fa trenta anys que Raimon va començar a cantar, lluitador incansable, per les inquietuds del seu País, avui,és una de les grans veus de la canço popular, no tan sols de casa nostra, sinó també d'arreu del món.
Durant tots aquests anys, ha anat modulant una veu sensible, lúcida i crítica. Ha musicat tant poemes d'ell com d'Espriu i Ausias March, i alguns altres menys coneguts com Joan Roig i Joan Timoneda.
En Raimon amb la seva obra ha anat alimentant la nostra cultura.
Crec "Senyor Coetàni", que si vostè pensa aixì, és perquè no l'ha escoltat prou, o millor dit "no l'ha sentit", si ho fes, veuria com la seva obra, ENTRA, PUJA, BAIXA, i es retroba, aleshores, el cos va agafant una mena d'esgrarrifança, uns dolços tremolors, és quen començes a captar la sensibilitat, el sentit dels seus missatges, que es transformen en MÚSICA.
...en FÍ...!no se si em pots entendre, perquè...
LA MÚSICA D'UN TEMPS D'UN PAIS, ÉS QUELCOM MÉS QUE UNA TONADA D'UNA CANÇO D'ESTIU, QUE S'APAGA A LA TARDOR....
"D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe...."(RAIMON) Cati Brusca Març-1994
dimarts, 5 de juliol del 2011
Juny-2011
Ploraré per tú
cantaré per tú
i la vida mos ensenyarà a estimar
ploraré per tú
cantaré per tú
el camí mos portarà fins a l'infinit
on ens trobarem tots dos,
sense plorar
nomès cantant.
cantaré per tú
i la vida mos ensenyarà a estimar
ploraré per tú
cantaré per tú
el camí mos portarà fins a l'infinit
on ens trobarem tots dos,
sense plorar
nomès cantant.
L'ERMITA Juny-2011
La llum, es dibuixa al cel gris del vespre,seguit d'una música que angoixa, la Dora sèu al meu costat, i me mira, com si me vulgués dir,que fem aquí?.
Ella s'apropa a mi i l'acarono amorosament, la pluja comença a caure, el cel cada cop se torna més negre, només la silueta de les auliveres, surten al nostre pas.
Dora és menudeta,i té temor, jo,sóc més gran i tinc molta temor.!!
Un ullal de llum surt per la serra de Godall, i la veig allí blanca,il.luminada, que ens diu cap on hem d'anar, enfilem camí amunt, fins arribar-hi i ella ens guareix de la pluja i dels llamps.
L
Subscriure's a:
Missatges (Atom)