BON DIA.

Bon dia, quan el sol es lleva i la claror suau i càlida envaeix el teu cos, el soroll i la frescor de la transparent aigua te'l cobreix, deixant una fina capa d'argent, per mirar-te, perquè t'estimes, perquè no t'oblides de tu, perquè en cada plec de la teua cara, de les teues mans i del teu cos, hi ha un camí recorregut, carregat d'il·lusions, d'alegries i records, carregat de vida! No esperis la nit, i si arriba, busca la lluna plena i espera de nou al dia. Bon dia.

M'han dit que hi haurà pluja d'estels!
Surto al terrat, és una nit fosca, el vent vol ésser protagonista, però està tímid i no s'atreveix.
Arraulida i ben tapada, em preparo per a l'espectacle, al cap d'una estona ben llarga i vençuda per la son, van arribar: una, dos, tres! No donava l'abast demanant desitjos. Eren tants els estels que baixaven, que havia de caminar de puntetes per no xafar-los.
Quina meravella! No era pluja d'estels, era nevada, una gran nevada d'estels, i ballaven, espurnejaven per a mi i només per a mi. Parlant-me, acariciant-me, fins i tot sentia un xisclet suau a cau d'orella, i era Dora, la meua fidel companya, que em despertava, d'un somni ?

En la solitud d'una nit d'octubre, amb el silenci com a companyia, sento l'enyorança d'uns dies passats, que no es repetiran.

PARAULES.

La son no arriba,
mentre, les paraules
ballen dintre meu,
sense sentit.
O no?
Les enllaço i no m'agraden.
O si?
Escric i esborro!
Torno a escriure,
i torno a esborrar.
Voldria saber
què en pensaria el mestre,
l'espill on intento mirar-me.
Què em diria?
Quines serien les seues paraules?
Quan em desperto, les sento...
"Esmola el llapis,
dorm i lleva't amb les paraules,
i, amb el silenci, fluïran
amb tanta claror
com quan naix el dia.

Somni efímer

A les fosques, tan sols un fil de llum enllumena l'estança. Un fort vent colpeja els vidres. Júlia obre els ulls, uns braços forts i negres l'envolten, sent que s'ofega i no pot respirar, intenta cridar! i no pot. Es veu a ella mateixa gitada al llit, immòbil, s'espanta!
Aixeca't, aixeca't! Es diu a ella mateixa, una forta sotragada li cau al damunt, el cor li batega amb molta duresa, obre els ulls, tan sols un fil de llum...

Sentiment. 2011

Des de L'esquarterada, sento respirar al Montsià
m'arriba, amb el vent de llevant.

Pregunto o afirmo ?

Ahir, lo meu amic Joan va posar una frase que deia així:"Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint.....pels mateixos motius".
Avui, jo posaria una frase que diu així: " Els polítics haurien de fer classes de preparació".
I la meua resposta és, si, i perquè?
Perquè quan sents parlar, segons quins polítics, i ,els seus arguments per defensar una proposta o una idea, és l'atac contra alguna cosa o alguna/es persona/es i distorsionen la informació, és per què no tenen arguments prou contundents, per defensar-se i t'adones que la maduresa política, l'experiència i les formes" brillen" per la seua absència
Però, com li vaig dir al meu amic Joan, tampoc en això els posaria al mateix sac, per
sort hi ha gent molt bona, que sobresurten per sobre dels polítics de mitges tintes.