Les auliveres estan plenes, ostentoses, hi hauran moltes aulives aquest any.
M'assec a la seua ombra, dedico part de la tarda a sommiar..
Ja hem dinat, m'assec davant la porta per descansar i llegir, però no puc. Els meus ulls no s'aturen davant el llibre, volen complaure's admirant els bancals d'auliveres. La meua oïda escolta el silenci, tan sols trencat per la xiuladissa d'alguna cadarnera, difícil d'ataüllar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada