DECEPCIÓ

Què és tindre esperança?
És creure en allò que esperes,
que pots canviar,
que pots millorar.
Una força humana que et diu: “encara pot ser”.

Però… i si l’han mort?
Queda adormida, feble i amagada.

 

Calles...

Quan calles, otorgues?
No...

Calles... perquè no t’interessa la conversa.
Calles... perquè el que parlen no és de la teua incumbència.
Calles... perquè tens vergonya aliena.
Calles...

Perquè si parlar és malparlar...
Callo.

Juliol 2025

 Estels en el firmament

un , dos... desapareixen.
Silenci!
La foscor tremola.

Mart i Júpiter
ressorgeixen del no-res,
com gegants daurats
que trenquen la nit.

Juliol-25

 

Poema del capvespre

Miro el mar
quan cau la llum.
Ball i pluja,
poemes curts.

Fa olor de sal,
tot és suau.
Al fons,
neix un poema.

Juliol-2025

 Lluna de cérvol.

Gires, i recordes.
Controles?
No.
Però sí, preparo.
Tanques, reordenes.
Confio.
La roda gira.

10/juliol/2025

Foc rabiós

 

Foc rabiós, cruel, desbocat,
abraça boscos amb fam descontrolada.
Vides trencades,
crit silenciat de la natura calcinada.

Brilla el cel d’un roig amenaçador,
la vegetació es torna cendra,
els animals corren,
però no hi ha sortida,
només fum i dolor.

Arribem tard,
massa tard potser.

Que cap vida humana

S’afegeixi a aquest infern

A PAULA

T’hem  plantat

un arbre vell.

En l’arbre

hi ha alegria

i molts records.

Les raïls estimen  les branques

i les fan créixer.

Com ho faràs tu

al llarg de la vida.

I  recordaràs als tiets

de LA FARGA

Que un dia van voler

ensenyar-te

a plantar un bell arbre..

Un  arbre vell....

Ulldecona,  maig de 2017