Jo lo que vull
es escriure un poema
de passió i, amor
de guerra i, mort.
Jo lo que vull
es escriure un poema
per alegrar
l'ànima i el cor
per plorar,
de melangia
o per cantar a la vida.
Jo lo que vull
es escriure un poema
per mi, per tu, per tots.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
divendres, 28 d’agost del 2015
dilluns, 17 d’agost del 2015
Ja s'aixeca el dia.
Carregat d'invents.
I ara que farem?
Amb el carro anirem
a collir aulives.
Mirarem lo Montsià,
vigilant que no entren los sanxos,
no siga que hàgem de córrer!
I quan el nostre amic
il.lumine la pedra blanca,
prepararem la menja
a l'ombra de la vella
farga.
Ella ens contarà
vells i bells amors prohibits
baix la seua ombra.
Carregat d'invents.
I ara que farem?
Amb el carro anirem
a collir aulives.
Mirarem lo Montsià,
vigilant que no entren los sanxos,
no siga que hàgem de córrer!
I quan el nostre amic
il.lumine la pedra blanca,
prepararem la menja
a l'ombra de la vella
farga.
Ella ens contarà
vells i bells amors prohibits
baix la seua ombra.
dissabte, 8 d’agost del 2015
UNA MIQUETA DE SAL
No voldria altre record
que la de la pluja escandalera
que omple de llum i perles de plata
la fosca matinada.
Ai ! Com ho diria!
Les sensacions colpides
al meu cos.
Tranquil.litat, harmonia
sensibilitat...........
Que dolça és la vida
quan cap marge de pedra
et barra el pas,
Però si ho fa,!
Li poses una miqueta
de sal. I continues....
dijous, 6 d’agost del 2015
dilluns, 8 de juny del 2015
diumenge, 19 d’abril del 2015
dissabte, 18 d’abril del 2015
PREGUNTES, SENSACIONS, SENTIMENTS...
De vegades, tinc la sensació que les converses o discursos que vaig sentint, tenen més de cent anys, o són totalment utòpiques. Estem al segle passat? O al segle que encara no hem començat?
L'ahir ja no existeix, son records, i alguns no els hem d'oblidar.
El demà tampoc existeix, però l'hem de preparar.
Per la qual cosa existeix l'avui i me vull mantindre conscient d'això
Per la qual cosa existeix l'avui i me vull mantindre conscient d'això
Per molt que creiem que “som sabedors del que som, del que volem o d'on anem”, no és del tot cert: ho intuïm... caminem... ens parem, però de vegades tornem a començar.
I comencem de nou pel mateix lloc, per què? Perquè ho portem a l'ADN, ho portem a la SANG.
M'he criat i viscut en un entorn de llibertat, tot i l'època fosca que encara vaig conèixer i vaig passar adolescencia, mai a casa ens van amagar res del què iaios i pares van viure, ho he tingut sempre present, i mai ho oblidaré, i tampoc ho oblidaran el meus descendents.
Per això no entenc quan me pregunten: i tu com et defineixes? O millor dit, per què no te defineixes?
Jo, els contesto: en què m'he de definir? En allò que sóc? A cas ho hem de portar gravat al front? Que així seré millor persona?
Però com sóc educada i m'agrada contestar a la gent, els ho dic:
--Sóc d'Ulldecona, catalana, i socialista (sense sigles). El meu ADN i el de la meua família data del 1600 (això és el de menys). He tingut iaios assassinats i tancats a la presó per "Rojos Republicanos" i repressions a la família a la postguerra.
En 15 o 16 anys vaig estar a les manifestacions de la Marxa per la Llibertat. Vaig ser una de les fundadores d'Omnium a Ulldecona, he defensat i defensaré la meua llengua i al meu país per damunt de tot, sempre he votat per lo que socialment m'ha paregut just.
I ningú, cap dels que avui s'anomenen catalans (i jo me n'alegro moltíssim) tenen dret a preguntar-me com me defineixo. En canvi jo i molts com jo, sí que podríem preguntar-los: i el vostre canvi, per què?
Visca Ulldecona i Visca Catalunya
dimecres, 15 d’abril del 2015
diumenge, 12 d’abril del 2015
dilluns, 23 de març del 2015
dijous, 19 de març del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)