Asseguda en un banquet
amb el relotge adormit
Només  s'escolta el clapit
d'un gos .
El cel és fosc
la tronada avança
sense miraments.
Asseguda en un banquet
amb el relotge adormit.
La solitud l'empenya
Cap a on?

PREGUNTES, SENSACIONS, SENTIMENTS...







De vegades, tinc la sensació que les converses o discursos que vaig sentint, tenen més de cent anys, o són totalment utòpiques. Estem al segle passat? O al segle que encara no hem començat?

L'ahir ja no existeix, son records, i alguns no els hem d'oblidar.

El demà tampoc existeix, però l'hem de preparar.

Per la qual cosa existeix l'avui i me vull mantindre conscient d'això

Per molt que creiem que “som sabedors del que som, del que volem o d'on anem”, no és del tot cert: ho intuïm... caminem... ens parem, però de vegades tornem a començar.

I comencem de nou pel mateix lloc, per què? Perquè ho portem a l'ADN, ho portem a la SANG.

M'he criat i viscut en un entorn de llibertat, tot i l'època fosca que encara vaig conèixer i vaig passar adolescencia, mai a casa ens van amagar res del què iaios i pares van viure, ho he tingut sempre present, i mai ho oblidaré, i tampoc ho oblidaran el meus descendents.

Per això no entenc quan me pregunten: i tu com et defineixes? O millor dit, per què no te defineixes?

Jo, els contesto: en què m'he de definir? En allò que sóc? A cas ho hem de portar gravat al front? Que així seré millor persona?  

Però com sóc educada i m'agrada contestar a la gent, els ho dic:

--Sóc d'Ulldecona, catalana, i socialista (sense sigles). El meu ADN i el de la meua família data del 1600 (això és el de menys). He tingut iaios assassinats i tancats a la presó per "Rojos Republicanos" i repressions a la família a la postguerra.

En 15 o 16 anys vaig estar a les manifestacions de la Marxa per la Llibertat. Vaig ser una de les fundadores d'Omnium a Ulldecona, he defensat i defensaré la meua llengua i al meu país per damunt de tot, sempre he votat per lo que socialment m'ha paregut just.

I ningú, cap dels que avui s'anomenen catalans (i jo me n'alegro moltíssim) tenen dret a preguntar-me com me defineixo. En canvi jo i molts com jo, sí que podríem preguntar-los: i el vostre canvi, per què?

Visca Ulldecona i Visca Catalunya                                  

Mirant  l'horitzó
s'enfosqueix la llum.
Ombres intransparents,
figures desdibuixades
per camins inèdits
camins de l'oblit.

Ressonent campanes de tristor,
ja entrada la nit.
Petjades d'amargor
que humilien els sentits.
Es la mort ..!
que camina fent soroll,
ella no té temor.