224è.Joc literari, el de l'oliva ( Tens un racó dalt del món)

Va decidir, no ser-ho més..!
Rodolar, fins trobar un raconet de terra,
per renéixer amb més força..

Quin misteri s'amaga darrera la foscor de la nit.?
Si tanco els ulls el descobriré?

QUIN LLOC?

Un lloc, on les ombres esperen amagades, on el sol tímidament es reflexa, a la clara aigua del riu, que baixa furgan, entre roques i troncs, fins arribar al mar.
El mar i el riu s'abraçen, la dolçor i la salabró formen una barreja única, plena de vida..

O SÓC JO !

La nit avança amb mandra, com si no tingués ganes d'arribar.....!

25 DE NOVEMBRE DE 2011 DIA INTERNACIONAL DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

He rebut flors avui.!
No és el meu aniversari,
ni cap altre dia especial.!
Ahir a la nit, vam tindre el nostre primer disgust.
I, ell em va dir moltes coses cruels,
que em van ofendre de veritat!
Però sé que esta penedit
i no les va dir de debó.
Perquè ell m'ha enviat flors avui!!
Ahir a la nit em va llançar contra la paret!
va començar a pegar-me.!
semblava un malson!!
però un malson despert!!
i saps que no és real.
M'he aixecat aquest matí,
adolorida i amb cops a tot arreu...
Però jo sé que esta penedit.
Perquè ell m'ha enviat flors avui...!
I, no és el dia de Sant Valentí,
ni cap altre dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me,
i va amenaçar de matar-me.
Ni el maquillatge, ni les mànigues llargues,
podran amagar els talls i els cops
Però jo sé que esta penedit
perquè ell m'ha enviat flors avui..!
I, no era el dia de la Mare,
ni cap dia especial.
Ahir a la nit va tornar a pegar-me
però aquesta vegada ha sigut molt pitjor,
si el deixo que faré?
com podré jo sola tirar endavant als meus fills?
li tinc tanta por!
Però jo sé que esta penedit,
perquè ell m'ha enviat flors avui..
Avui, és un dia molt especial,
és el dia del meu enterrament.
Ahir a la nit, per fí va matar-me,
em va pegar fins a morir.
Si al menys hagués tingut valor
per deixar-lo..
Si hagués acceptat l'ajuda professional...
si ho hagués explicat als meus amics...
¡AVUI NO HAGUÉS REBUT FLORS!

(ANÓNIM)

FOSCA NIT

Fa una nit de rabosins, és tan fosc, que ni la lluna
s'atreveix a sortit.!

ESTRELLA...

De tant menuda que és, és bonica,
encara que la seua llum siga antiga
il-lumina en dolçor, el cor de qui la mira.

Del recull " PER A TU "

He vist nèixer roses a la mar.
M'he vist envoltada d'estels
en un dia de sol.
                          He vist brotar aigua
                          de sota la terra,
                          i tots m'ha dit:
¡¡...ets boja...!!
i s'han apartat de mi....

Volo entre núvols blaus, de cartró, pintats......

Sensacions-2

Avui, estic contenta,

no me pregunteu perque!

Sento pessigolles a l'estómac

i un afany de riure,cantar,

de viure!

Tinc desig d'oblidar

i aferrar-me a nous camins

i tornar, tots dos junts

d'arreu, d'enlloc!

simplement
tots dos junts...!

Sensacions-1

Voldria posar música

a lo que sento per tu,

estimada Terra.

Pàtria dels meus anhels,

de les meues lluites

i, dels meus amors.

Amant de paraules

terra de llibertats.

Dolçes sensacions

empresonades pel temps.

De cara a sol.
Davant, el Montsià, nítid, radiant, clar i net.
Al fons, contemplo el Mas de Comú, més a la dreta
la pedra blanca, aviat senyalarà l'hora de dinar.
Entre el Montsià i jo, sobresurten les velles oliveres,
grandioses,! solemnes,!
jo, a recer d'un vell garrofer,
les veig ballar
al so d'una brisa amorosa.

He continuat repassant el llibre de Josep Subirats Piñana, sobre Marcel.lí Domingo, i sento la necessitat de transcriure les seues paraules.
Quan el vaig llegir per primera vegada, fa quinze anys, no li vaig donar la importància, que veig avui que si que té, potser  era més jove, i pensava que era història, que s 'havia de" saber, i sobretot no oblidar".
Ara, al tornar a llegir-lo, m'he adonat, que tot i els setanta-vuit anys de diferencia, la majoria dels seus pensaments i de la seua forma de fer, sont vigents, i això em té molt preocupada, perquè no hem avançat lo suficient, tal com diu el Senyor Subirats"moltes de les reflexions que als anys vint i trenta feia el polític tortosí, tenen encara una validesa molt significativa" i això el Senyor Piñana ho diu a la dècada dels 90, quan va escriure el llibre, i avui a dos mil onze, penso jo, que tenen encara la mateixa validesa.
En el capitol 1r. del llibre i seguint les paraules que vos vaig escriure ahir diu: . " Cuando aparecí en el escenario, la multitud...me aclamó con fervor íntimo, con un gesto cordial y fraterno que sólo expresan las almas limpias y que es un homenaje a una larga vida política limpia también...Esta fusión en el ambiente de Tortosa, acogedor,amparador, fué para mí, en un momento la reparación suficiente a todas las amarguras vividas en aquella campaña electoral, dura, egoista en la que la ...calumnia...fue desde la ofensa de palabra...(a la) demagogia...y disolvente, sostenida  y fomentada por las derechas ". Això va ser a les eleccions generals del Novembre de 1933, ( ja vos ho vaig dir al escrit anterior).
Aquestes, paraules, aquests pensaments, aquestes sensacions, son les mateixes que jo, i molta gent com jo, sentim avui.

VIDA

Del cel a la terra
baixen els raigs de sol.
Majestuosos,
en la seva tornada diària,
desperten l'adormida primavera.
Les flors neixen i creixen.
Els ocells, fan els nius
a les branques dels arbres.
Arriben les orenetes,
es posen dalt dels campanars.
I les campanes,
començen a tocar un so de festa.
"La vida a tornat per fi a la terra"


Del recull " Per a tu "
1985

No sé, si ha segut casualitat o no ?, lo cert, és que arreglant los prestatges, he trobat un llibre, de Josep Subirats Piñana " MARCEL.LÍ DOMINGO, PER ELL MATEIX", m'ha fet pensar en mon tio Francisco, ell sempre va ser un fidel i devot seguidor marcelinista, i mos deia, que era un home avançat al seu temps.

M'he posat a fullejar-lo, i a la pàgina 162 he trobat lo següent:

" Comenzó la campaña electoral.Las derechas se lanzaron a ella disciplinadamente y dentro de una tàctica común: La calumnia. Las derechas, de una punta a otra de España, solo emplearon un arma: La Calumnia. Calumniaron en los mítines, en los periodicos, en voz baja, ocultándose. A las ideas opusieron calumnias, contra los programas formularon calumnias; a los razonamientos respondieron con calumnias.

No atreviendose a acreditar lo propio. Las derechas por su propia significación, han sido siempre partidos de intereses, nunca partidos de ideas, los calumniadores se afincan en el papel impreso para calumniar."

Durant tota la campanya electoral la dreta es dedicà a destrossar Marcel.lí amb tota mena de falsedats.

" Me cabe este orgullo, de que solo se me pueda combatir con calumnias"

Aquell 19 de novembre de 1933, la derrota de les esquerres, donà el poder a les dretes, durant el denominat bienni negre.

D'això fa 78 anys, avui continua passant el mateix a tots els nivells, siguen locals, autonòmics, nacionals, que hem après, si tot segueix igual.?