La pluja
no ha parat ni un moment
me segueix ...
trontollant entre rocs
i amargures
me recondueix el camí
fins a la mar salvatge
La pluja...

Pluja que cau,
sumisa...
i pinta d'argent
les fulles del xiprer.

Pols d'estels que cauen
en la fosca nit.
Il.luminen los sentits
i la lluna se passeja,
dansant entre els
estels divertits.

En les parets del passat
me vaig trobant trossets
de mi.
Entre papers xops
descolorits i cremats
i me pregunto cada dia
qui sóc jo ?