Des de ben xicoteta, a casa em van ensenyar a ser lliure, a creure en la igualtat, a ser solidària, a tenir dignitat. Però, per damunt de tot, em van ensenyar a ser persona i a tenir respecte pels altres, sense importar-me les idees, els colors o les religions.
Sempre em van explicar tot el que van viure durant la Guerra Civil: opressió, vigilàncies, incautacions i presó, simplement per ser rojos, socialistes o republicans.
A la meua iaia, per una denúncia d’unes veïnes, la van tancar a la presó. La sentència: sis anys. La meua mare, que avui té 92 anys, ho recorda perfectament. Al iaio del meu company, per ser regidor d’Esquerra Republicana, el van assassinar a Vinaròs amb només 35 anys, sense cap acusació real. No tenia les mans tacades de sang. Ho puc dir i escriure amb el cap ben alt, perquè tinc tots els sumaris: no hi havia cap motiu. Però l’enveja, només això, va fer que no el defensessin, ni tan sols la seua pròpia família, que estaven amb el bàndol nacional.
Tot això ha passat. No es pot oblidar, però sí perdonar. Els néts no en tenim la culpa (encara que sé qui van ser, tinc noms i cognoms, i de veritat, tant de bo no ho sabés).
Ho explico perquè sempre he tingut les mateixes idees: ahir com avui, socialistes. Estimo Catalunya com sempre, o fins i tot més. Sempre he defensat la meua cultura i la meua llengua. Amb 16 o 17 anys vaig anar a la Marxa de la Llibertat, vaig ser una de les fundadores d’Òmnium a Ulldecona. Vaig votar el 9N, i vaig votar SÍ. Sempre he lluitat pel que he cregut, però no a qualsevol preu. Crec que ja vam pagar molt car.
Ara resulta que persones que sempre han estat afins al règim franquista, han anat canviant a mesura que el vent bufava en una altra direcció. Primer a Alianza Popular, després al Centro Democrático, votant contra el català a l’escola. Després arriba el tren de Convergència i Unió i s’hi pugen per arreglar-se la vida. I ara... penjant-se estelades al coll i proclamant-se els més catalans, els més demòcrates del món. Com es pot empassar això? Han descobert ara la democràcia?
No recorden el 2002? Quan el Sr. Artur Mas deia:
"Jo aposto per una Espanya plurinacional, organitzada sobre quatre nacions: Castella, Galícia, Euskadi i Catalunya. El concepte d’independència el veig antiquat i una mica oxidat."
Sr. Mas… qui l’ha vist i qui el veu!
Tot i així, celebro que vagen veient la llum. Però em dol que ara, els que no pensem exactament com ells (en la forma, no en el fons), siguem titllats de traïdors. Haurien de fer memòria, revisar la seua trajectòria i tenir una mica més d’humilitat, perquè a més d’un se li hauria de caure la cara de vergonya (o no, perquè potser ni en tenen!).
Insults, mirades agressives... És així com volen fer de Catalunya un país millor? Fa anys que Catalunya arrossega problemes greus: educació, sanitat, serveis socials, pobresa... Però als nostres polítics conservadors, això sembla no importar-los. Estan immersos en un procés de desconnexió que, paradoxalment, comparteixen amb el Govern de Madrid. Tots dos igual d’allunyats del poble.
En democràcia, no es pot passar la legalitat per davant de la legitimitat, ni es pot practicar aquest racisme interior, aquestes actituds d’intimidació i força, aquest “o estàs amb mi o estàs contra mi”. I això, repeteixo, ve dels dos costats. El més greu: la manca absoluta de diàleg.
Senyors del Govern: DIÀLEG, DIÀLEG, DIÀLEG!
Jo vull votar, però vull fer-ho legalment.
No em sento representada per cap partit. Gairebé tots els partits d’esquerra m’han decebut. De les dretes, ni en parlem!
Sóc estranya? Sóc idealista? Potser sí. Però sóc com sóc, i no vull canviar.
Vull un país amb diàleg, on la política sigui de veritat.
No calen més màrtirs.
Soc una persona lluitadora
no em fa temor sofrir,
plorar, cridar,
enfadar-me o disculpar-me…
Tot ho faig per una causa justa.
Però si em veieu callada,
si noteu que m’allunyo,
deixeu-me anar.
Aparteu-vos de mi.
Perquè quan callo,
quan m’esvaeixo sense fer soroll,
és que la ferida que m’heu provocat
no té cura.
I jo, que sempre lluito,
em torno perillosa
quan ja no queda res per defensar.
Abril-2022
Cati
