Vas arribar
un catorze de març,
menuda com un ocell,
arrupideta al meu pit
buscaves el teu primer alè
a la vida.
Els cabells negres
i els ulls lluminosos
com dos estels.
Vas nàixer de mi.
Vas nàixer del meu amor.
dissabte, 10 de setembre del 2011
DOLÇA CANDIDESA GENER-1994
Esta nevant,
l'Anna embadalida
darrera els vidres
està mirant.
Els seus ullets resplendeixen
entre meravellada i atònita.
Mai ha vist la neu,
aquesta cosa tan nívia.
L'agafa amb les seues menudes mans,
i, veu admirada com es desglaça.
No ho entén!
és una cosa nova,
és quelcom,
que ella mai,
no oblidarà.
l'Anna embadalida
darrera els vidres
està mirant.
Els seus ullets resplendeixen
entre meravellada i atònita.
Mai ha vist la neu,
aquesta cosa tan nívia.
L'agafa amb les seues menudes mans,
i, veu admirada com es desglaça.
No ho entén!
és una cosa nova,
és quelcom,
que ella mai,
no oblidarà.
ENYORANÇA
Som els records parats
d'uns vells cors.
Som esperits desperts
que hem lluitat i lluitem
per estimar.
Amb flaire de roses i gessamins
hem arribat fins a tu.
Des d'on venim,
més enllà dels indrets blaus
que creuen l'horitzó,
vetllem per tu
i pels teus.
Ets tu, ara,
un nou cant a la vida
que omple la buidor
de les nostres paraules
transformades en silenci,
però, escampades,
dins l'aire aromatitzat
de l'amor.
Quants records
guardats en el temps!
-si fóssem gavines
volaríem fins a tu
per dir-te...........!!!
Tanca els ulls, respira fort
el flaire de roses i gessamins!!!
Ara, escolta't el cor....
Cati Brusca- 2001
d'uns vells cors.
Som esperits desperts
que hem lluitat i lluitem
per estimar.
Amb flaire de roses i gessamins
hem arribat fins a tu.
Des d'on venim,
més enllà dels indrets blaus
que creuen l'horitzó,
vetllem per tu
i pels teus.
Ets tu, ara,
un nou cant a la vida
que omple la buidor
de les nostres paraules
transformades en silenci,
però, escampades,
dins l'aire aromatitzat
de l'amor.
Quants records
guardats en el temps!
-si fóssem gavines
volaríem fins a tu
per dir-te...........!!!
Tanca els ulls, respira fort
el flaire de roses i gessamins!!!
Ara, escolta't el cor....
Cati Brusca- 2001
MIQUEL MARTI I POL
Un del poetes que més m'estimo del nostre país, és Miquel Martí i Pol, no hi ha dia que no llegisca un poc de les seues reflexions, transformades en poesia, les quals són fruit d'una gran maduresa.
Va explorar tots els racons de la seua personalitat, va ser auto-exigent, i per damunt de tot amb principis ètics, i com ell mateix deia:
"Primer de tot cal ser fidel a un mateix"
"L'essencial es diu amb senzillesa"
Tenia una gran necessitat de conèixer-se i conèixer-nos, deia, que això és el repte de la vida, la il·lusió i la realitat.
Vull ser per un moment transcriptora d'un dels seus poemes:
MOT D'ORDRE
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,subtilment,eficaçment,
els explotats.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda. Miquel Martí i Pol- (La fàbrica 1970-1971)
Va explorar tots els racons de la seua personalitat, va ser auto-exigent, i per damunt de tot amb principis ètics, i com ell mateix deia:
"Primer de tot cal ser fidel a un mateix"
"L'essencial es diu amb senzillesa"
Tenia una gran necessitat de conèixer-se i conèixer-nos, deia, que això és el repte de la vida, la il·lusió i la realitat.
Vull ser per un moment transcriptora d'un dels seus poemes:
MOT D'ORDRE
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,subtilment,eficaçment,
els explotats.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda. Miquel Martí i Pol- (La fàbrica 1970-1971)
AMICS DEL FACEBOOK-10-SETEMBRE-2011
Un estudi americà recent, demostra que l'ús habitual d'Internet a casa afavoreix l'aïllament i la depressió dels seus usuaris.
Per començar diré que no hi estic d'acord, però amb matisos, que ara tot seguit, intentaré explicar-vos.
Com tots sabem, Internet, com totes les noves tecnologies, són un gran avantatge per a les persones, al treball, al estudi, i també amb les relacions personals.
En la meua poqueta experiència en aquest món, em sento molt bé, pel simple fet de relacionar-me amb tots vatros, he tingut l'oportunitat de conèixer i conversar amb persones, que en la vida de cada dia, no ho hagués fet, o no ho hagués fet tan intensament, i també he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb vells amics i amigues, i en cadascú de vatros m'uneix una manera de pensar, una manera de sentir, un tipus de música, un tipus de literatura, uns colors, una ideologia, i lo que més m'agrada, és que quan me trobo amb algú de vatros pel carrer mos saludem d'una manera mes amigable.
Però...( sempre hi ha un però) és cert que hi ha gent amb trastorns de personalitat, timidesa o baixa autoestima i que poden tindre tendència a tancar-se dins d'aquest món virtual, així poden fer activitats aïllades i crear-se una personalitat imaginària i virtual, que en la vida real no es veuen capaços de realitzar.
Tot aquest "rotllo" ho dic, perquè hi ha molta gent que et demana de ser amic, sota un pseudònim, o un nom fals, i que no donen cap dada de qui són, naturalment, si no tinc cap indici, no els accepto, perquè penso que la majoria d'aquests no tenen cap trastorn emocional, ni són tímids, són, com dirien en termes policíacs, espies, agents infiltrats que es mouen per terrenys fangosos i subterranis. I sinó? Per què no donen la cara? Tenen alguna cosa a amagar? De què tenen temor? De que ningú els faça amic? Per què?
Per començar diré que no hi estic d'acord, però amb matisos, que ara tot seguit, intentaré explicar-vos.
Com tots sabem, Internet, com totes les noves tecnologies, són un gran avantatge per a les persones, al treball, al estudi, i també amb les relacions personals.
En la meua poqueta experiència en aquest món, em sento molt bé, pel simple fet de relacionar-me amb tots vatros, he tingut l'oportunitat de conèixer i conversar amb persones, que en la vida de cada dia, no ho hagués fet, o no ho hagués fet tan intensament, i també he tingut l'oportunitat de retrobar-me amb vells amics i amigues, i en cadascú de vatros m'uneix una manera de pensar, una manera de sentir, un tipus de música, un tipus de literatura, uns colors, una ideologia, i lo que més m'agrada, és que quan me trobo amb algú de vatros pel carrer mos saludem d'una manera mes amigable.
Però...( sempre hi ha un però) és cert que hi ha gent amb trastorns de personalitat, timidesa o baixa autoestima i que poden tindre tendència a tancar-se dins d'aquest món virtual, així poden fer activitats aïllades i crear-se una personalitat imaginària i virtual, que en la vida real no es veuen capaços de realitzar.
Tot aquest "rotllo" ho dic, perquè hi ha molta gent que et demana de ser amic, sota un pseudònim, o un nom fals, i que no donen cap dada de qui són, naturalment, si no tinc cap indici, no els accepto, perquè penso que la majoria d'aquests no tenen cap trastorn emocional, ni són tímids, són, com dirien en termes policíacs, espies, agents infiltrats que es mouen per terrenys fangosos i subterranis. I sinó? Per què no donen la cara? Tenen alguna cosa a amagar? De què tenen temor? De que ningú els faça amic? Per què?
dijous, 8 de setembre del 2011
Al meu pare...
Una càndida enyorança,
filla del desig m'envolta.
El miratge d'un record,
d'un record estimat.
Uns quadres incabats...
una cadira buida.
La casa envoltada amb el teu alè...
Pinzellades de color i amor
que tú com a llavor
de la meva existència m'has donat.
I per ventura desitjo
ser enyorança.....filla del desig
Cati Brusca Agost-1994
filla del desig m'envolta.
El miratge d'un record,
d'un record estimat.
Uns quadres incabats...
una cadira buida.
La casa envoltada amb el teu alè...
Pinzellades de color i amor
que tú com a llavor
de la meva existència m'has donat.
I per ventura desitjo
ser enyorança.....filla del desig
Cati Brusca Agost-1994
dimecres, 7 de setembre del 2011
DECEPCIÓ
No dic res de nou, si dic que estic decebuda, espantada,indignada i emprenyada.
Tota la vida, esperant obrir el calaix de la llibertat, i ara que l'hem obert, on estan les llibertats?
Estem vivint en un món on els valors humans estan desapareixent i els mandataris de dubtosa mentalitat, d'afers deslleials, il.legals i enganyosos, ens governen.
Vam decidir, i ho vam fer malament. Ara, on està el remei?
Jo, com molts, esperava més, i el resultat és : res....
Tota la vida, esperant obrir el calaix de la llibertat, i ara que l'hem obert, on estan les llibertats?
Estem vivint en un món on els valors humans estan desapareixent i els mandataris de dubtosa mentalitat, d'afers deslleials, il.legals i enganyosos, ens governen.
Vam decidir, i ho vam fer malament. Ara, on està el remei?
Jo, com molts, esperava més, i el resultat és : res....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)