Ressonent campanes de tristor,
ja entrada la nit.
Petjades d'amargor
que humilien els sentits.
Es la mort ..!
que camina fent soroll,
ella no té temor.

La pluja
no ha parat ni un moment
em segueix ...
trontollant entre rocs
i amargures
em recondueix el camí
fins a la mar salvatge
La pluja...

Pluja que cau,
sumisa...
i pinta d'argent
les fulles del xiprer.

Pols d'estels que cauen
en la fosca nit.
Il.luminen los sentits
i la lluna se passeja,
dansant entre els
estels divertits.

En les parets del passat
me vaig trobant trossets
de mi.
Entre papers xops
descolorits i cremats
i me pregunto cada dia
qui sóc jo ?

Respecte...
sensibilitat...
tendresa...
sentiments,
que m'uneix a vatros,
paraules de recolzament
en aquestes nits de desconsol.
Gracies, per ser tan especials
MIL GRACIES, amics meus.

NÚRIA

                                             


Feliç dia, que ja comença
Records, d'ahir emocionants
Present, explendoròs
Somnis, que es faran realitat .
Omple la motxilla de
Felicitat
Serenitat
Èxit
Amor.

Octubre-2014