La llum, es dibuixa al cel gris del vespre,seguit d'una música que angoixa, la Dora sèu al meu costat, i me mira, com si me vulgués dir,que fem aquí?.
Ella s'apropa a mi i l'acarono amorosament, la pluja comença a caure, el cel cada cop se torna més negre, només la silueta de les auliveres, surten al nostre pas.
Dora és menudeta,i té temor, jo,sóc més gran i tinc molta temor.!!
Un ullal de llum surt per la serra de Godall, i la veig allí blanca,il.luminada, que ens diu cap on hem d'anar, enfilem camí amunt, fins arribar-hi i ella ens guareix de la pluja i dels llamps.
L
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada