El passat dia 16 de Març, vaig veure el programa de TV3, "UN TOMB PER LA VIDA" aquesta vegada dedicat a en Raimon.Doncs bé, el fet del meu escrit, és perquè un dels seus coetànis ( no recordo el nom), va dir, que Raimon no li agradava, ni com autor, ni com a cantant, que reconeixia la seva tasca, com a lluitador per les llibertats en temps de dictadura, però, que ni les seves lletres,ni la seva música li deien res. Quan ho vaig sentir, la veritat és que em vaig quedar un tant bocabadada, és clar, que s'han d'acceptar totes les opinions, i no tots tenim el mateix gust.
Però, com es pot dir, que poemes com:
AL VENT, VELES E VENTS, PAIS BASC, QUAN JO VAIG NÉIXER, CANÇO DE LA MARE...i tants d'altres, no diuen res? quan les seves lletres, són d'un gran valor literari, i conjuntament lletra i música, produeixen un diàleg musical perfecte !
Fa trenta anys que Raimon va començar a cantar, lluitador incansable, per les inquietuds del seu País, avui,és una de les grans veus de la canço popular, no tan sols de casa nostra, sinó també d'arreu del món.
Durant tots aquests anys, ha anat modulant una veu sensible, lúcida i crítica. Ha musicat tant poemes d'ell com d'Espriu i Ausias March, i alguns altres menys coneguts com Joan Roig i Joan Timoneda.
En Raimon amb la seva obra ha anat alimentant la nostra cultura.
Crec "Senyor Coetàni", que si vostè pensa aixì, és perquè no l'ha escoltat prou, o millor dit "no l'ha sentit", si ho fes, veuria com la seva obra, ENTRA, PUJA, BAIXA, i es retroba, aleshores, el cos va agafant una mena d'esgrarrifança, uns dolços tremolors, és quen començes a captar la sensibilitat, el sentit dels seus missatges, que es transformen en MÚSICA.
...en FÍ...!no se si em pots entendre, perquè...
LA MÚSICA D'UN TEMPS D'UN PAIS, ÉS QUELCOM MÉS QUE UNA TONADA D'UNA CANÇO D'ESTIU, QUE S'APAGA A LA TARDOR....
"D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe...."(RAIMON) Cati Brusca Març-1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada