no me pregunteu perque!
Sento pessigolles a l'estómac
i un afany de riure,cantar,
de viure!
Tinc desig d'oblidar
i aferrar-me a nous camins
i tornar, tots dos junts
d'arreu, d'enlloc!
simplement
tots dos junts...!
tots dos junts...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada