Aquest vespre ha canviat el temps, s'ha girat un ventet , amb sensació d'un cap vespre de tardor. Al cel, encara blau, els núvols s'han anat formant com si foren cotofluix, i al Montsià li surten les barbes, i com diuen les dites dels nostres ieios, i que son molt sàvies:
" Cel a cabassets, aigua a canterets"
" Si Montsià porta capell, guarda't d'ell"
Ploura ??
2 comentaris:
Molt bé Cati, hauré de seguir més el teu blog.
Gràcies Joan, venint de tu, me sento afalagada, no és res de l'altre món, però moltes gracies.
Publica un comentari a l'entrada