Hores ensopides,
tristes i buides.
Tinc l'ànima dèbil,
no m'enlluerna el sol
ni em xopa la pluja.
El gessamí no em perfuma,
ni m'enamora.
ni m'enamora.
Les històries del meu
bon amic, que m'acompanyen
cada dia, estan absentes.
El vent, no m'eixuga
les llàgrimes
vessades.
2 comentaris:
Boniques poesies que, en aquest cas, et regalen la vista.
Moltes gracies,! una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada