Escoltant la dolça música de les gardènies.
La tristor m'envolta el cor,
ni el cant dels ocells em templa.
Tanco els ulls,
intento omplir de pau el meu cervell,
per a què m'arribe al cor.
O és a l'inrevés?
Es dibuixen les gotes de pluja,
ara si!
I per què em sento tan cansada?
vull posar un núvol
per coixí!
no arribo!
vull descansar!
no puc!
no acabat la meva historia.
Març-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada