dijous, 8 de setembre del 2011

Al meu pare...

Una càndida enyorança,
filla del desig m'envolta.
El miratge d'un record,
d'un record estimat.
Uns quadres incabats...
una cadira buida.
La casa envoltada amb el teu alè...
Pinzellades de color i amor
que tú com a llavor
de la meva existència m'has donat.
I per ventura desitjo
ser enyorança.....filla del desig



Cati Brusca Agost-1994

6 comentaris:

Jessica ha dit...

Preciòs Cati, no sabia que escribies poesía, felicitats!! m'he fet seguidora del teu blog,una abraçada!!

Cati Brusca ha dit...

Gracies Jessica,només ho intento, una abraçada per a tú.

Anònim ha dit...

només ho intentes? No te cregues res Jessica, és una poetessa, té un llibre i tot. Besitos

Núria Ventura

Jessica ha dit...

M'encantaria tenir el llibre, felicitats un altre cop i continua escribint tens un gran talent.

cati ha dit...

m'heu fet possar "Colorá"", jo trobo que no es talent,és simplement traure lo que portes dins, de vegades alegria, de vegades tristesa, rabia etc..i escriure-ho! intenta-ho Jessica! t'anirà bé.

Jessica ha dit...

Gràcies Cati,és bo escriure el que sents et fa sentir millor, ja siguin alegríes,tristeses etc....ho tindriem que fer tots de tant en tant com a una bona teràpia,una abraçada molt forta ;)