Un del poetes que més m'estimo del nostre país, és Miquel Martí i Pol, no hi ha dia que no llegisca un poc de les seues reflexions, transformades en poesia, les quals són fruit d'una gran maduresa.
Va explorar tots els racons de la seua personalitat, va ser auto-exigent, i per damunt de tot amb principis ètics, i com ell mateix deia:
"Primer de tot cal ser fidel a un mateix"
"L'essencial es diu amb senzillesa"
Tenia una gran necessitat de conèixer-se i conèixer-nos, deia, que això és el repte de la vida, la il·lusió i la realitat.
Vull ser per un moment transcriptora d'un dels seus poemes:
MOT D'ORDRE
Amb el fil entortolligat en una bitlla
es podrien lligar de mans i peus
mitja dotzena d'explotadors.
Però el fil és molt prim
i només subjecta,subtilment,eficaçment,
els explotats.
Cal anar amb peus de plom.
Un conjunt de fils
ben trenat
és una corda. Miquel Martí i Pol- (La fàbrica 1970-1971)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada