MARIA

Maria para el despertador, ja són les sis del matí, sense fer soroll, s'aixeca i va cap a la cuina, engega la ràdio, comença el seu programa preferit,( bé, l'únic que pot sentir amb tranquil·litat) i mentre prepara el cafè i els entrepans per a l'home i els fills, se la pot veure somriure quasi d'amagat, per a ella és l'instant del dia més feliç.
Manel i Manelet, el seu home i fill gran treballen a la fàbrica, l'Oriol i el Quim, els menuts van a l'institut. Els estima tant! la seua vida l'ha dedicada només a ells.
Ja se sent el soroll de l'aigua de la dutxa, s'ha d'afanyar!, els prepara els gots de la llet i els entrepans, a dos quarts de vuit han de sortir puntuals!
Pare i fill entren a la cuina, no diuen res, mai diuen res, només un moviment de cap que la Maria, pren (tota la vida ho ha fet) com un... bon dia! Es beuen la llet, agafen l'entrepà i se'n van, a Maria se li fa un nus al coll, sempre se li ha fet, però mai li han brollat les llàgrimes, ni tan sols una paraula de retret, el que més greu li sap, és que els dos petits de tretze i quinze anys ja comencen a fer el mateix.
Ja se senten les baralles, l'Oriol i el Quim, entren a la cuina discutint, si no és un llibre, és un llapis, qualsevol cosa és motiu de discussió, es beuen la llet corrent, i des de la porta del carrer criden: -Mama, a les sis tenim entrenament, tingues les bosses preparades!-
Maria s'ha quedat sola, un sentiment de buidor i tristor li opremeix el cor i l'estomac, ja no sent la ràdio, ni somriu, a poc a poc, va recollint la roba, endreçant les habitacions, va a comprar, posa el dinar al foc, i prepara les bosses, per als menuts.
Dos quarts d'una, Manel i Manelet estan a punt d'arribar, a la una en punt el dinar ha der ser a taula, la prepara per a ells dos, ella sempre s'espera a dinar a un quart de tres, cuan arriben los menuts.
Les quatre de la tarda, torna a estar sola, ha endreçat la cuina, s'ha preparat la cistella de la roba per a plegar i cosir, mentre va mirant la novel.la de moda que fan per la televisió, estarà dos hores tranquil·la, dos hores per a ella sola.
Maria..! Maria..!Maria..!Maria..! Déu meu! crida el Manel.
Maria, amb un somriure als llavis, mai més es despertaria.



Cati Brusca 14-09-2011.