De cara a sol.
Davant, el Montsià, nítid, radiant, clar i net.
Al fons, contemplo el Mas de Comú, més a la dreta
la pedra blanca, aviat senyalarà l'hora de dinar.
Entre el Montsià i jo, sobresurten les velles oliveres,
grandioses,! solemnes,!
jo, a recer d'un vell garrofer,
les veig ballar
al so d'una brisa amorosa.