divendres, 4 de novembre del 2011

He continuat repassant el llibre de Josep Subirats Piñana, sobre Marcel.lí Domingo, i sento la necessitat de transcriure les seues paraules.
Quan el vaig llegir per primera vegada, fa quinze anys, no li vaig donar la importància, que veig avui que si que té, potser  era més jove, i pensava que era història, que s 'havia de" saber, i sobretot no oblidar".
Ara, al tornar a llegir-lo, m'he adonat, que tot i els setanta-vuit anys de diferencia, la majoria dels seus pensaments i de la seua forma de fer, sont vigents, i això em té molt preocupada, perquè no hem avançat lo suficient, tal com diu el Senyor Subirats"moltes de les reflexions que als anys vint i trenta feia el polític tortosí, tenen encara una validesa molt significativa" i això el Senyor Piñana ho diu a la dècada dels 90, quan va escriure el llibre, i avui a dos mil onze, penso jo, que tenen encara la mateixa validesa.
En el capitol 1r. del llibre i seguint les paraules que vos vaig escriure ahir diu: . " Cuando aparecí en el escenario, la multitud...me aclamó con fervor íntimo, con un gesto cordial y fraterno que sólo expresan las almas limpias y que es un homenaje a una larga vida política limpia también...Esta fusión en el ambiente de Tortosa, acogedor,amparador, fué para mí, en un momento la reparación suficiente a todas las amarguras vividas en aquella campaña electoral, dura, egoista en la que la ...calumnia...fue desde la ofensa de palabra...(a la) demagogia...y disolvente, sostenida  y fomentada por las derechas ". Això va ser a les eleccions generals del Novembre de 1933, ( ja vos ho vaig dir al escrit anterior).
Aquestes, paraules, aquests pensaments, aquestes sensacions, son les mateixes que jo, i molta gent com jo, sentim avui.